Els huracans

Cicló tropical a les Antilles i el golf de Mèxic.
Va acompanyat de vents de superfície de gran velocitat (superiors als 160 km/h), pluges torrencials i tempestes, i es produeix durant els mesos d'agost i setembre. Els huracans s'originen al centre i a l'oest de l'oceà Atlàntic, i el seu recorregut és normalment en direcció oest-nord-oest. També es produeixen ciclons tropicals a l'oest de l'oceà Pacífic, el golf de Bengala i Queensland (Austràlia), encara que s'anomenen tifons. Els huracans no són tan recurrents com les inundacions, però provoquen més d'una tercera part de les morts causades per fenòmens naturals (els terratrèmols, poc recurrents, són en aquest sentit menys importants). Entre els huracans i tifons més mortífers (índex no sempre coincident amb el grau de destrucció, l’impacte econòmic, el cost de la reconstrucció o el de la intensitat dels fenòmens meteorològics associats com vent, precipitacions o tempestes) que han tingut lloc les darreres dècades cal destacar en primer lloc el cicló Bhola que el 1970 afectà la costa de l'actual Bangla Desh, amb prop de 500 000 morts i cinc milions d'afectats, el més devastador registrat en temps històrics; l'huracà Fifí a Hondures el 1974 amb 10 000 morts, o el cicló que assolà l'Andra Pradesh (Índia) el 1976 amb 20 000 morts, o encara l'huracà gegant Gilbert al Carib (Jamaica i Mèxic) el 1988, que causà més d'un centenar de morts i, a més, destrossà greument les collites, o l'huracà Andrew a Florida el 1992, que causà una vintena de morts i deixà sense casa unes 50 000 persones. Més recents foren el tifó Fred (agost del 1994), que provocà més de 700 morts, a la província de Zhejiang (Xina), l’Àngela, també amb uns 700 morts, a les Filipines (novembre del 1995) i, al maig del 1996, un tornado a Bangla Desh que provocà més de 600 morts. Seguiren el Herb, amb uns 400 morts a Taiwan (agost del 1996), el cicló del novembre del 1996 que deixà més d’un miler de morts a Andhra Pradesh i, amb una xifra similar, el que al juny del 1998 assolà l’estat de Gujarat, al qual seguí el 1999 un altre que afectà gran part de l’Índia Occidental, amb uns 9 000 morts. Al continent americà, després de l’huracà del 1994 que afectà el Carib i la costa de Florida, amb més de 800 morts, el Pauline, amb 400 morts, ho féu a la costa del Pacífic de Mèxic i el Georges, setembre del 1998, amb 600 morts, a la Hispaniola i al SE dels EUA. El més devastador en nombre de morts, però, ha estat el Mitch, octubre del 1998, que a Hondures en provocà més de 12 000 , al qual seguí el Jeanne, al desembre del 2004, que afectà sobretot Haití, les Bahames, la República Dominicana i Florida. Al final d’agost de 2005 destacà no tant pel nombre de morts (més d’un miler) com, sobretot, per la destrucció que provocà, el Katrina, que destruí una part considerable de Nova Orleans. Al maig de 2008 el cicló Nargis causà més de 22 000 víctimes mortals, segons estimacions oficials, i afectà més d'un milió de persones, especialment al delta de l'Irauadi (Myanmar).

A continuació parlaré sobre l'huracà més perillós i rellevants de la història i que més danys ha causat en molts països,sobretot a Amèrica:l'huracà Katrina(imatge).
L'huracà Katrina va ser un gran cicló tropical que va assolar bona part del sud i el centre dels Estats Units l'agost de 2005.

Va produir grans destrosses a Florida, Bahames, Louisiana i Mississipi, incloent quantiosos danys materials i greus inundacions. Va tocar terra de la costa de Louisiana el 29 d'agost convertit en un huracà categoria 4, i a pesar que en l'últim moment es va desviar lleugerament de la seva ruta que travessava directament la ciutat de Nova Orleans, es va produir gran devastació en la mateixa i en àrees properes.

Pels danys produïts, es va convertir en un dels huracans més intensos en Estats Units en la història recent, i potser sigui el major desastre natural en la història d'aquest país. Katrina va ser el quart huracà de la temporada d'huracans de l'Atlàntic de 2005.

Es va formar sobre les Bahames el 24 d'agost de 2005 i va tocar terra per primera vegada prop del nord de Miami, a Florida, en la forma d'un huracà de categoria 1, on va causar onze morts, greus inundacions i la pèrdua d'energia elèctrica per a més d'un milió de residents. Durant aquest primer recorregut es va afeblir i es va convertir en tempesta tropical. No obstant això, va guanyar força amb major rapidesa de l'esperat en les aigües càlides del golf de Mèxic, on es va convertir en un huracà de categoria cinc i va arribar una pressió central de 902 mb (676,4 mm de Hg).

Amb aquestes característiques, Katrina es va convertir en la quarta tempesta més intensa de la conca de l'Atlàntic, amb vents sostinguts de 280 quilòmetres per hora. El sistema va tornar cap al nord i es va afeblir lleument just abans de tocar terra novament, el 29 d'agost de 2005, prop de Grand Isle (Louisiana) com un huracà de categoria 4 amb vents de 241 kms/h. Katrina va tornar a tocar terra al sud de Buras-Triumph (Louisiana) aproximadament a les 6:10 hora local (1110 UTC), i la seva arribada final a terra es va produir a les 10 am hora local (1500 UTC) en la frontera entre Louisiana i Mississipi.

Hores abans de l'arribada de l'huracà, les autoritats van ordenar una evacuació completa de Nova Orleans ja que el 70% d'aquesta ciutat està per sota del nivell del mar. La ciutat va resultar efectivament inundada. Es van produir també diverses alertes de tempesta en zones de Louisiana, Mississipí, Alabama i Geòrgia.


La diferència principal entre un tornado i un huracà és que el tornado es centra més en una part,causant danys específics en aquella zona,tot i que avançi amb gran velocitat,i l'huracà és un efecte sobrenatural,que arriba a grans velocitats de fins 160 quilòmetres per hora(a excepció de l'huracà Katrina,que va arribar fins als 240 quilòmetres per hora),causant danys generals a una veloctat encara més alta que un tornado.Sovint van acompanyats de pluges torrencials.